No podria haver estat de cap altra manera, Oxydum és la unió d’una amistat.
Quan ens vam conèixer no sabíem que la creativitat ens uniria tan fort que ni nosaltres sabem a hores d’ara fins on arribarà això!
La nostra autenticitat ha anat sorgint poc a poc, les aptituds són diverses i aportem una suma d’idees a cada creació. Treballem cada producte a quatre mans, encara que cadascuna s’ocupa de diferents aspectes ja que el projecte creix i no tot és crear!! Després d’anys darrera el nostre objectiu, a dia d’avui, ningú pot dir que no reconeix una peça Oxydum!
L’olor del taller, mescla de ferro y vernís, el Sol que entra per les finestres industrials amb vistes al mar i hivernacles abandonats, converses entre sorolls que impedeixen converses, música alta amb algun que altre ball, l’emoció de rebre els elogis de la gent que els encanta el que fem, la il·lusió que acompanya els nous reptes, l’anar a treballar amb moltes ganes i amb un somriure… superant pors i dubtes inevitables, han fet que pas a pas tot tingui sentit!
Després de temps en l’ofici hem arribat a la conclusió que no hi ha ofici. Som dues dones en un món on fins fa ben poc era exclusiu d’homes. Aquest és un valor afegit que es reflexa en la nostra feina. Tenim el nostre propi estil treballant el ferro. Som autodidactes i aprenem cada dia de companys, de consells i a base de fer i desfer!
Des de l’inici hem estat en contacte amb el client i hem creat a mida sempre conservant la nostra vessant artística –que és el que busquen en nosaltres- i seguim encantades amb els encàrrecs personalitzats. Avui en dia estem especialitzades en expressar amb lletres de ferro, cartells i penjadors amb molta força. Fins i tot tenim una marca de penjadors i altres productes infantils que és Nicknom. Altres inquietuds y objectius estan creixent al nostre workshop rural sempre seguint el camí de l’artesania.
Des de que podem recordar hem utilitzat l’art per expressar-nos, amb el dibuix de ben petites, ambdues estudiant fotografia professionalment i fent manualitats en tot moment. És inevitable…
Quan et passa, bàsicament sents que només vals per això, que mai seràs feliç si no segueixes la força que t’empeny a crear, a decorar amb els materials que tens a l’abast i a dissenyar nous i útils objectes que et fan sentir únic(a).
